Conclusions del 4t Congrés de les Dones del Baix Llobregat

Conclusions del 4t Congrés de les Dones del Baix Llobregat, celebrat a l'Espai Maragall de Gavà el 14 i 15 de novembre de 2014. Aquest document recull tots els treballs realitzats als espais de reflexió dels dotze municipis que van ser subseu, així com les aportacions fetes des dels diferents nivells de participació, d'acord amb els materials de treball elaborats per expertes. Tots aquests treballs són la base d'aquest document que té la voluntat d'ajudar a definir polítiques i a prendre consciència d'on estem i cap a on volem avançar en matèria d'igualtat entre dones i homes.

Les dones en el món laboral i professional - Emprenedores i dones amb càrrecs de decisió - L'economia i la responsabilitat social - Estratègies de futur - Lideratge - Moviement associatiu i moviements socials - La perspectiva de gènere a les polítiques públiques - Rols de dones i homes a la societat - 2015-2018 Principals propostes d'actuació - Recursos documentals


La celebració del 4t Congrés de les Dones del Baix Llobregat el 14 i 15 de novembre de 2014 a Gavà, ha suposat un pas més en el camí de la comarca cap a la plena igualtat entre dones i homes. En un context econòmic i social molt desfavorable, on les polítiques d’igualtat semblen haver desaparegut de moltes agendes, les institucions públiques, liderades pels ens locals, les organitzacions sindicals i patronals, el teixit associatiu i altres grups i persones del Baix Llobregat, van renovar el seu compromís de continuar avançant amb força cap al 100% CIUTADANIA.

Els quatre congressos celebrats fins al moment al Baix Llobregat s’han desenvolupat de manera molt diferent, en contexts econòmics i socials dispars, però tots han generat valuoses aportacions que han servit per a definir polítiques i per a fer canvis, alhora que ens han ofert la possibilitat de reflexionar i prendre consciència d’on estem i cap a on volem avançar en matèria d’igualtat entre dones i homes.

Durant els mesos previs, els materials elaborats per expertes sobre els dos eixos del congrés: les dones agents de canvi econòmic i les dones agents de canvi social, han fonamentat els debats i la reflexió crítica arreu de la comarca.

Es van establir tres nivells de participació previs a la celebració del congrés, amb l’objectiu de facilitar la participació de totes aquelles persones que volguessin aportar els seus coneixements i reflexions:

  1. Activitats organitzades pels municipis subseu.
  2. Activitats organitzades per la resta de municipis.
  3. Qüestionari de participació a la web del congrés.

Dotze municipis van ser subseus del congrés, organitzant espais de participació sobre: les xarxes de dones emprenedores (Cornellà de Llobregat), com les dones cerquen feina (Sant Joan Despí), els nous models empresarials d’economia social (Sant Boi de Llobregat), sobre les competències emprenedores (Sant Feliu de Llobregat), l’economia feminista (Castelldefels),  la nova Llei estatal de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (Esplugues de Llobregat), el paper dels consells de Dones Sàvies (Begues), estratègies per promoure canvis personals (Pallejà), la participació social i el voluntariat de les dones (El Prat), la participació social de les dones immigrades (Corbera de Llobregat i la Palma de Cervelló), el paper de les dones a les entitats i als moviments socials (Abrera) o com fer present la perspectiva de gènere als barris (Sant Just Desvern). D’altra banda, han estat presentades vuit comunicacions per part de partits polítics, sindicats, entitats i grups de dones, i també aportacions mitjançant qüestionaris individuals i en grup.

Així, més de 500 persones, el 96% de les quals eren dones, han participat en aquest 4t Congrés, aportant coneixements, fent propostes, generant sinergies i compartint reflexions sobre la situació actual i futura de les dones. Tots aquests treballs són la base d’aquestes conclusions, elaborades amb la voluntat de continuar avançant tots plegats, dones i homes, cap a una societat més justa i igualitària.

LES DONES EN EL MÓN LABORAL I PROFESSIONAL

Que el mercat de treball penalitza a les dones és un fet històricament demostrat. Només cal fer un cop d’ull a les dades d’atur o a la taxa d’activitat. El treball de les dones continua sent, en el context global, un treball infravalorat i a temps parcial o amb jornada reduïda. Aquesta situació implica d’entrada baixos salaris, a més de contribuir a menys drets a prestacions i pensions, menys possibilitats de promoció professional i menys autonomia personal. A més a més, la darrera reforma laboral aplicada al nostre país ha provocat encara més precarització i vulnerabilitat en el treball femení.

D’altra banda, les dones continuen protagonitzant sortides constants del mercat de treball,  motivades principalment per la dedicació a la cura de filles i fills o de familiars en situacions de dependència, el que dificulta considerablement la seva reincorporació, quan així ho decideixen.

És obvi, per tant, que aquest model de contractació, a temps parcial o amb jornada reduïda, és perillós i discriminatori, ja que perpetua la històrica desigualtat de les dones en la vida professional. Mesures com l’organització més flexible i racional del temps de treball, el salari per objectius i la promoció professional basada en mèrits deslligats del “presentisme” que predomina a la nostra cultura empresarial, suposarien un gran pas per a la promoció professional de les dones i per al seu accés i manteniment al mercat de treball.

Caldria un model de contractació a temps complert que permetés una nova organització del treball com a via per assolir la igualtat efectiva de dones i homes. Les dones fa molts anys que es van incorporar al mercat de treball, però es tracta de llocs de treball basats en un model tradicional masculí, on les hores de treball no són flexibles, els centres de treball no disposen de serveis de cura, com per exemple guarderies, i es perpetuen les dificultats de conciliació. Els llocs de treball no han canviat, i les dones “s’adapten” al model establert.

Són necessaris doncs, nous compromisos i sensibilitats a les empreses. Que s’adaptin als ritmes normals de vida de dones i homes. Cal implementar noves formes de treball, molt més adaptades als horaris europeus i que contemplin la conciliació de la vida personal i laboral. Són molts els beneficis que n’obtindran: major atracció de talent, reducció de l’absentisme, disminució de la rotació laboral, millora de la imatge de l’empresa o reputació social corporativa, increment de la productivitat, disminució dels riscos psicosocials (com l’estrès, trastorns de salut mental, etc.).

EMPRENEDORES I DONES AMB CÀRRECS DE DECISIÓ

En els darrers 10 anys, i molt especialment en els anys de crisi econòmica, s’ha incidit des de diferents nivells de l’administració i des d’altres organitzacions, en la conveniència d’introduir la cultura emprenedora a la nostra societat. Així entre d’altres accions, s’han creat serveis d’orientació i assessorament, vivers i centres d’empreses, i s’han reforçat i incrementat els continguts relacionats amb l’emprenedoria a centres d’educació secundària i superior.

L’emprenedoria s’ha començat a “institucionalitzar”, i es contempla com una solució a l’atur o la precarietat laboral imperants, molt especialment per als col•lectius colpejats més durament per la crisi, com per exemple les persones joves o les dones.

L’emprenedoria és una bona opció per a algunes dones, però no totes les dones disposen de les competències i els recursos necessaris per emprendre. Les expertes coincideixen en que l’emprenedoria té molts avantatges, però també molts riscos, i que cada persona ha de valorar si té la capacitat i els coneixements necessaris, i també la viabilitat econòmica del seu projecte.

La promoció de l’emprenedoria està directament relacionada amb la carència d’un mercat laboral potent. L’enfortiment del mercat de treball ha de ser prioritari, amb la creació, consolidació i expansió de fortes estructures de producció i serveis.

Sovint l’emprenedoria esdevé per a moltes dones la única sortida a l’atur, a un mercat de treball que les penalitza a tots els nivells: bretxa salarial entre dones i homes que fan la mateixa feina, dificultats de promoció i desenvolupament en molts àmbits professionals, discriminació, sostre de vidre, dificultats de conciliació de la vida professional, personal i familiar, etc.

L’autoocupació és sempre un recurs molt utilitzat per les dones, especialment en edats en les que el mercat laboral no les considera adequades (generalment a partir dels 45 anys). En molts casos però, aquesta autoocupació pot perpetuar la situació complexa que es viu, amagar activitats precàries o jornades laborals interminables, i fins i tot pot arribar a nivells d’autoexplotació.

De la mateixa manera que les dones poden transferir les competències personals que van adquirint al llarg de la seva vida, al món professional, tots els obstacles i barreres que es troben habitualment al seu entorn pel fet de ser dones, es reprodueixen quan es decideix posar en marxa un projecte personal. Dificultats d’accés al crèdit, topalls a les organitzacions que es traslladen a possibles clients, estereotips, imaginari col•lectiu, etc. Per això l’emprenedoria s’ha de plantejar amb pros i contres, amb cautela i amb competència, estudiant totes les alternatives de desenvolupament professional i personal, i fins i tot fent una combinació d’aquestes alternatives.

D’altra banda, resulta fonamental la creació i manteniment de xarxes professionals que impulsin les dones cap a nous reptes i incrementin el seu nivell econòmic i de reconeixement social.

El model econòmic actual es basa en estructures clàssiques de poder, en empreses absolutament jerarquitzades i rígides, basades en l’estereotip tradicional masculí, on les decisions es prenen només als nivells més alts de les organitzacions.

Aquests són nivells molt masculinitzats, mentre que els llocs de treball ocupats històrica i majoritàriament per les dones, es situen en nivells més baixos de les organitzacions.

Aquests models organitzatius dificulten encara més la possibilitat de que les dones puguin arribar a càrrecs directius.

La creença de que, amb el pas del temps, cada vegada més dones ocuparien llocs de decisió a les organitzacions, s’ha demostrat totalment errònia. La socialització de les dones en el “no poder” i les formes tradicionals d’organització, entre d’altres, motiven que el percentatge de dones al capdavant d’entitats, empreses, administracions i partits polítics, continuï sent molt inferior al dels homes, a excepció dels sectors fortament feminitzats. Per aquest motiu, esdevé imprescindible l’establiment de quotes que garanteixin la presència de dones a tots els nivells de les organitzacions, així com la promoció de mesures d’acció positiva que tendeixin a incrementar aquesta presència, com per exemple lleis d’igualtat, plans i programes, noves organitzacions del temps i del treball i campanyes de sensibilització social.

L’ECONOMIA I LA RESPONSABILITAT SOCIAL

Les administracions tenen un paper cabdal a l’hora de prioritzar totes aquelles polítiques adreçades al benestar de les persones, i a la promoció del treball en xarxa i cooperatiu. Si partim de la premissa que es genera més valor compartint que competint, cal fomentar l’emprenedoria col•lectiva i enfortir l’economia social des de l’àmbit local. Les entitats i empreses d’economia social generen ocupació i innovació, al temps que frenen l’exclusió social dels col•lectius amb més dificultats.

L’economia social continua sense posar-se en valor, i es tracta d’una activitat amb una gran importància, absolutament necessària i gens especulativa. Els models empresarials d’economia social promouen valors com la cooperació, l’horitzontalitat, la socialització, el lideratge flexible, la transformació, la igualtat i la centralitat de la persona en la presa de decisions. Aquests valors més femenins afavoreixen entre d’altres, que les dones puguin arribar més fàcilment a llocs de decisió i mantenir-s’hi, i que conciliar la vida professional, personal i familiar no suposi una missió impossible.
 
D’altra banda, les dones estan molt presents a les organitzacions sense ànim de lucre aplegades dins l’anomenat tercer sector i cal potenciar la seva participació, la seva visibilitat i la sostenibilitat d’aquestes entitats tan necessàries pel teixit cívic i solidari de la nostra societat. Cal prestigiar el seu treball i potenciar també la incorporació d’homes.

ESTRATÈGIES DE FUTUR

Canvi de valors

En aquests moments de crisi estem vivint un canvi adaptatiu; molts més homes col•laboren en les tasques de cura i de la llar perquè es troben a l’atur. Cal ser conscients de l’oportunitat que suposa aquest canvi i treballar per consolidar aquesta adaptació. Un canvi de valors que es pot anar assolint si quan aquests homes tornin novament al mercat de treball, continuen col·laborant a casa.

És necessari un canvi profund de valors. Si no és així, ni l’emprenedoria, ni un millor desenvolupament social i professional de les dones, ni el treball en xarxa o comunitari, ens podrà ajudar a aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes.
La igualtat entre dones i homes no arribarà a l’àmbit públic si no s’assoleix primer a l’àmbit domèstic i privat. Són vasos comunicants. I per desgràcia, la desigualtat actualment encara es troba absolutament normalitzada a tots els àmbits.

LIDERATGE

Sara Berbel en el llibre Directivas y empresarias. Mujeres rompiendo el techo de cristal, puntualitza que històricament el rol del líder s’ha exercit des d’una posició de poder autocràtica. Les empreses tradicionals amb predomini masculí han imposat un estil competitiu i agressiu a l’exercici del lideratge, i les dones no han tingut més opció que adaptar-se a aquest sistema per no quedar marginades en l’accés i permanència en el lideratge i la direcció. Diversos estudis denuncien aquesta situació i reivindiquen una forma diferent de liderar de les dones que s’allunya del model autoritari i aposta per un model menys jerarquitzat, pel treball en equip, per saber escoltar, comunicar, desenvolupar la intuïció, la capacitat de comprensió i per promoure xarxes entre elles. Altres estudis en canvi no són tan concloents i consideren que no hi ha grans diferències entre la forma de liderar dels homes i la de les dones.

Aquest debat ha donat peu a que s’hagi creat al món feminista la idea de que es possible un lideratge més humà i participatiu, i que les dones serien les portadores naturals d’aquest lideratge. Això no es pot afirmar amb seguretat. És molt difícil que en contexts i estructures tan competitives una dona pugui participar d’una manera diferent.

Tot i així s’ha de tenir molt present que ens trobem en un moment històric en que es proposa a la societat de la nostra època una cultura molt més participativa. Si s’arribés a donar aquest canvi es probable que fossin possibles altres lideratges i altres maneres de fer política.

Es pot afirmar que són necessaris altres tipus de lideratges, no tan hegemònics ni competitius, si no més cooperatius i participatius, i que l’educació ha de trencar jerarquies per no reproduir aquesta competitivitat. La catedràtica d’antropologia social Teresa del Valle, afirma que les dones són socialitzades pel no poder, i els homes pel poder. S’ha de trencar amb aquesta socialització i amb aquest model històric que condemna a les dones a romandre en un segon pla, i molt sovint absolutament al marge de la presa de decisions a tots els nivells.

MOVIMENT ASSOCIATIU I MOVIMENTS SOCIALS

L’aportació del moviment associatiu femení en les conquestes socials de les dones ha estat determinant, i a més, les associacions també exerceixen la funció de permetre a les dones ser protagonistes dels canvis que s’estan produint a tots els nivells de la societat. Cap canvi social serà real sense un moviment feminista fort.

Els canvis socials provenen principalment de la societat civil i/o del poder polític. La font fonamental dels canvis socials és la societat civil, que de vegades s’articula i es mobilitza pel malestar, les desigualtats o les discriminacions. D’altra banda el poder polític, des del s. XVIII fins a l’actualitat, ha estat considerat l’eina més forta de canvi social de que disposaven les classes mitges i baixes. Ara, el poder polític s’ha vist molt minvat per les pressions del mercat, però continua sent una eina. Ambdues eines haurien de ser complementàries.

Barbara Hobson, sociòloga i teòrica feminista sueca, afirma que si es fan polítiques públiques fortament transformadores i no existeix un moviment feminista on es recolzin, probablement es buidin de contingut i perdin la dimensió crítica amb la que es van dissenyar. De la mateixa manera, un moviment feminista fort es pot arribar a desactivar si no troba els canals polítics per on puguin transitar les seves propostes. Societat civil i poder polític són eines necessàries per introduir canvis a la societat.

El context neoliberal i la forta reacció del patriarcat que vivim, i la crisi econòmica que és també una crisi d’igualtat que amenaça especialment a les dones, esperona com mai la mobilització social i ètica, i l’activisme en general. Les dones tenen un paper protagonista en la creació, gestió i lideratge d’aquests moviments, que sovint no s’articulen en base als criteris clàssics de l’associacionisme, si no amb estructures informals molt més flexibles, horitzontals i adaptables a les necessitats de cada moment.

Aquest lideratge de les dones als moviments socials esdevé encara més significatiu si es té en compte que són les dones les que estan rebent els impactes més intensos de les retallades de serveis públics (sanitat, educació, treballs de cura, escoles bressol, etc.), ja que comporten un increment exponencial del treball domèstic, treball que majoritàriament continuen desenvolupant les dones. La majoria de dones tenen una feina fora de casa, continuen encarregant-se dels treballs domèstics, i a més a més han d’assumir en la seva totalitat algunes tasques on anteriorment rebien algun tipus de suport per part de les administracions públiques, com per exemple amb les escoles bressol municipals, les beques menjador o les pagues com a cuidadores de persones beneficiàries de la llei de la dependència. Tot plegat dibuixa un panorama força complicat per a la participació activa en moviments socials, comunitaris o polítics, per a la qualificació professional o per a la formació cultural.

Podem concloure que el sistema tradicional d’associacionisme a partir d’entitats constituïdes formalment i que funcionen a partir d’una Junta Directiva, unes associades i uns objectius generals a curt i mig termini està en crisi, i que en canvi, prenen força noves formes d’organització per temes concrets d’interès general sense formalismes legals ni administratius.

Són necessaris més espais d’igualtat, més lluita feminista i més conquesta de drets per aconseguir que les dones avancin i s’equiparin als homes en privilegis.

LA PERSPECTIVA DE GÈNERE A LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES

A la quarta conferència mundial sobre la dona de les Nacions Unides que va tenir lloc a Pequin el 1995 es va plantejar per primera vegada el concepte i el mètode del gender budgeting, és a dir, la integració de la perspectiva de gènere als pressupostos públics. Aquest concepte s’inspira en la tendència centrada en la valorització i el reconeixement de la contribució de les dones a la societat i a l’economia i per tant, en l’estat de benestar, més que en l’equiparació o igualació de les dones en termes masculins.

I és que els models macroeconòmics ordinaris es basen en factors monetaris i quantitatius, sense tenir en compte altres elements fonamentals per al funcionament del sistema econòmic general. Es sacrifiquen les necessitats de les persones pels guanys econòmics. Per això, tendències que giren al voltant de l’economia feminista posen èmfasi en la importància d’incloure l’economia domèstica en aquests models, ja que aquesta “economia de cura”, de reproducció social, de treball no remunerat, constitueix una base per a la subsistència i el benestar de la societat, i també per a la mateixa existència del mercat. L’economista Cristina Carrasco qüestiona el nucli dur de la política econòmica actual, ja que parteix d’una identificació falsa: creixement econòmic no significa més benestar, de la mateixa manera que el benestar no ve condicionat només pel consum. Per això es proposa un nou paradigma d’anàlisi fonamentada en els estàndards de vida, posant en primer pla el fet que les tasques de cura són fonamentals per a l’obtenció de benestar. Així, aquestes passen a ser considerades una qüestió social, política i econòmica de primer ordre. Aquest criteri sobre com elaborar la política econòmica es fonamenta en les necessitats humanes de diferent naturalesa i per tant, facilita la implementació de polítiques inclusives i aplicables a la diversitat de col•lectius existents.

Una de les formes més efectives per garantir la presència de la perspectiva de gènere a les polítiques públiques és la seva aplicació als pressupostos. El Consell d’Europa defineix un pressupost amb perspectiva de gènere com “una aplicació de la transversalitat de gènere en el procés pressupostari, incorporant aquesta perspectiva en tots els nivells del procés pressupostari i reestructurant els ingressos i les despeses públiques per tal de promoure la igualtat real entre dones i homes a tots els nivells”.

Tot i que els beneficis que pot aportar l’aplicació de la perspectiva de gènere als pressupostos són destacables (més eficiència econòmica, més equitat social, transversalitat de gènere, etc.), i que en les últimes dècades s’han desenvolupat en més de 70 països, a Catalunya és encara un camp per desenvolupar. Cal voluntat política per fer-ho possible.
 
Un element fonamental quan es parla de polítiques públiques d’igualtat és l’actual context fortament repressiu, on la crisi econòmica s’utilitza com excusa per a retallar drets. La reacció ideològica, seguida d’una derivació de recursos cap a les rendes del capital, enlloc de cap a les rendes del treball, fa molt difícil fer polítiques públiques, donat que requereixen d’uns mínims requisits que no es donen, com serien els recursos i la voluntat política. Les polítiques d’igualtat es conceben com un luxe, quan en realitat és tot al contrari, són un dret.

Un altre element a destacar és el fet que totes les lleis aprovades fins al moment que tenen a veure amb la igualtat, gairebé sempre tenen un caràcter propositiu, i poques vegades impositiu. Si sovint les lleis de tipus impositiu acaben buidant-se de contingut o no implementant-se, no és difícil imaginar com acaben bona part de les de caràcter propositiu.

El feminisme ha de reprendre l’educació com a un element important de canvi social. En un moment on hi ha poc marge de maniobra a través de les polítiques públiques, és fonamental centrar-se en l’educació com a via per assolir canvis socials que aturin la reproducció dels models de gènere.

ROLS DE DONES I HOMES A LA SOCIETAT

Una nova societat amb plena igualtat entre sexes no serà tal sense la complicitat i la col•laboració activa dels homes. Amb la igualtat guanyen tant les dones com els homes. Les mesures de sensibilització i conscienciació contra el sistema patriarcal, han d’identificar el masclisme com l’enemic comú de totes les persones que defensen els valors de justícia, respecte, solidaritat i igualtat.
Les polítiques públiques són fonamentals a l’hora d’incorporar els homes a la lluita per la igualtat. Un bon exemple podria ser la implantació d’un permís de paternitat que permeti ampliar el de maternitat. Amb accions com aquesta, els homes podrien millorar les seves relacions de parella, tot basant-les en criteris d’igualtat i no de subordinació, a més a més del benefici personal i humà que aquest nou rol els aportaria. Malgrat tot, no es fàcil assolir que algú que ocupa històricament una posició de poder, l’abandoni pacíficament.

L’educació es planteja com un element clau de socialització de dones i homes en igualtat, i s’evidencia la conveniència de crear una assignatura d’igualtat a tots els centres educatius, impartida per persones formades en igualtat de gènere, així com d’incorporar la perspectiva de gènere i els principis de la coeducació, a les estratègies i continguts de tots els centres educatius.

2015-2018 PRINCIPALS PROPOSTES D'ACTUACIÓ

  • Promoure mesures d’organització més flexible i racional del temps de treball que facilitin la contractació a temps complert.
  • Sensibilitzar al teixit empresarial sobre la importància de la seva responsabilitat social.
  • Incentivar la responsabilitat social i la igualtat al teixit empresarial mitjançant la incorporació de clàusules de responsabilitat social i d’igualtat (plans d’igualtat) a les contractacions i licitacions de les administracions públiques.
  • Reorganitzar els temps en el treball assalariat, a partir d’adequar els horaris que permetin equilibrar els temps personals, familiars i laborals.
  • Reclamar més presència de les dones en els llocs de responsabilitat i decisió a les empreses. Lideratges igualitaris.
  • Incorporar la perspectiva de gènere a tots aquells serveis públics que donen suport a les persones emprenedores.
  • Accions formatives i informatives sobre les possibilitats que els diferents models d’economia social poden oferir a les dones.
  • Es prioritari l’enfortiment del mercat de treball, amb la creació, consolidació i expansió de fortes estructures de producció i serveis.
  • Promoure la creació i manteniment de xarxes professionals que impulsin les dones cap a nous reptes i incrementin el seu nivell econòmic i de reconeixement social.
  • Sensibilitzar sobre la idoneïtat d’incorporar a tot tipus d’organitzacions noves formes de lideratge menys competitives i agressives, i més humanes, cooperatives i participatives.
  • Incorporar una assignatura d’igualtat impartida per persones formades en igualtat de gènere a tots els centres d’educatius.
  • Formació específica en gènere per a professionals de l’ensenyament, i tambè per a la resta de professionals que treballen habitualment amb infants i joves: esports, cultura, lleure, etc.
  • Promoure la participació social, comunitària i política de les dones.
  • Sensibilitzar a la societat a través de campanyes permanents sobre la necessitat de la igualtat mitjançant la corresponsabilitat en el treball domèstic i de cura, el tracte igualitari i sense discriminació, el foment de jocs i joguines no sexistes, entre d’altres accions i comportaments socials.
  • Promoure la complicitat i la participació activa dels homes en les polítiques de foment de la igualtat de gènere.
  • Promoure l’apoderament de les dones i la seva autoestima per trencar els estereotips que han construït el patriarcat.
  • Fomentar la creació i consolidació de grups d’homes per la igualtat així com les xarxes d’homes igualitaris.
  • Promoure canvis a la legislació que permetin que els homes puguin gaudir d’un permís de paternitat que permeti ampliar el de maternitat.
  • Promoure actuacions en relació als usos socials del temps, que facilitin que les dones puguin escollir com gestionar i organitzar el seu temps, de forma equilibrada, i en consonància amb les seves necessitats i circumstàncies laborals, personals i familiars, en les diferents etapes de la seva vida.
  • S’han de teixir aliances entre la societat civil i el poder polític que permetin assolir canvis socials.
  • Aturar les retallades de serveis públics (sanitat, educació, tasques de cura, escoles bressol, etc.) que afecten a les possibilitats de desenvolupament professional i personal de les dones, i fan gairebé impossible la seva participació en moviments socials o la seva formació.
  • Posar les tasques de cura, reproductives i d’economia domèstica al centre del debat econòmic, ja que constitueixen la base per a la subsistència i el benestar de la societat i són invisibles als models econòmics actuals, basats en factors monetaris o quantitatius.
  • Aplicació de la perspectiva de gènere als pressupostos de les administracions públiques de tots els nivells.
  • Desenvolupar la normativa existent en matèria d’igualtat, en la seva majoria de caràcter propositiu, cap a noves normes de caràcter impositiu que garanteixin garanteixin l’assoliment dels objectius contemplats a cada llei.
  • Formació permanent en igualtat i polítiques de gènere.
  • El Consell de les Dones del Baix Llobregat coordina el treball post Congrés i el seguiment dels acords i les conclusions aprovades en el 4t Congrés de les Dones del Baix Llobregat.
  • Col·laborar i intercanviar experiències amb altres organismes, institucions i entitats sobre les polítiques de dones.

RECURSOS DOCUMENTALS

Materials per al debat i la reflexió. 4t Congrés de les Dones del Baix Llobregat. 2014.

•    Berbel, Sara / Corcoy Rius, Marta. “Les dones com agents de canvi econòmic i social” 2014.

Comunicacions del 4t Congrés de les Dones del Baix Llobregat. 14 i 15 de novembre de 2014. Gavà.